Diumenge 25 d’abril de 2021. Moltes ganes contingudes de córrer plegades i la Rogaine de les Gavarres la primera ocasió real per fer-ho (a la de Casserres una de les dues estava confinada). Això es tradueix en tenir la certesa de que serà un bon dia, independentment del resultat. Anem a gaudir al màxim.

Vint minuts per fer l’estratègia. Dues opcions, de les quals de seguida en descartem una, ho veiem clar! Sense adonar-nos-en, anem enllaçant fites, s’enllacen bé. Ens agrada el recorregut, tot i que ens n’adonem que és ambiciós. Alhora, veiem que hi ha opcions de retallar en cas d’anar malament de temps, així que, ens marquem ser entre la 84 i la 91 a les tres hores. Si no hi som, ja escurçarem la ruta. Ens sobra una estoneta abans de la sortida, així que ens entretenim a marcar els camins que escollirem i, fins i tot, a fer una mica de ballaruca. Mai vist. 

Comença la cursa i en un encreuament senzill agafem una pista per altra. Ens salten les alarmes i a partir de llavors, deixem la xerrameca i ens concentrem. I també ens compensem: quan una comet un error, l’altra corregeix i quan una afluixa, l’altra estira. Diferents inputs al llarg de la cursa ens donen energia: fer-nos una foto perquè el lloc de la fita ens sorprèn (66); adonar-nos que amb 2 hores i 45 minuts estem a la 91 (anem a bon ritme); fer una parada per menjar i repassar el tram que ens queda, posant el cul a terra i tot (71); veure companys del club (72); deixar-nos estirar per un equip de veterans baixant un corriol que se’ns fa etern, dins l’última hora de cursa (de la 46 a la 31). Aquest últim tram, teòricament havia de ser ràpid i fàcil, però la fatiga comença a passar factura. Arribem a meta amb un cansament extraordinari, ho hem donat tot. Extraordinari perquè no hem guardat res (ni ens ho hem plantejat, no son temps per deixar les coses per un altre dia) i perquè ens encanta patir, per què no dir-ho?

La barreja d’una estratègia encertada, concentració, capacitat de sacrifici i tossuderia per fer allò que ens havíem marcat des de bon principi, ens dona com a recompensa mig mapa, 20 fites i 112 punts amb un temps de 5:52:06h. I encara millor, ens regala la primera posició de la categoria i el Campionat de Catalunya a la butxaca.

Gràcies Nova Fita per una rogaine que ens ha fet gaudir d’un terreny molt agraït per córrer i on la clau era l’estratègia, la segona cosa que més ens agrada de les rogaines, ja que la primera és el treball en equip.

 Agnès Vilanova i Àstrid Barcons